Resistència perica

Lola sense dorsal fins el Desembre

2009-09-02T17:15:00.000-07:00

Va arribar fa 3 estius com un dels fitxatges amb més futur del club, un migcampista capità de la Selecció Sèrbia sub-21 i també del Partizan un gran del seu país. El van vendre com un jugador molt complert, defensivament bo i amb criteri per treure la pilota. A més varem suposar que com a bon balcànic aprendria bé l’idioma i seria un jugador amb caràcter.
Ara mateix no té fitxa, els motius han estat diversos i la tràgica pèrdua de Jarque va propiciar el fitxatge d’un extracomunitari que se li ha menjat la plaça, a més ell no ha volgut marxar ja que confia al desembre tenir plaça (via nacionalització de Pillud o Pareja) i guanyar-se un lloc a l’equip.
La realitat ens ha demostrat que es tracta d’un jugador que tot i tenir totes les qualitats que se li presumien, té altres mancances importants com son la falta de caràcter o personalitat, i una irregularitat i una falta de concentració que ha d’acabar de polir si vol triomfar al club.
Personalment crec en “Lola” i m’ha agradat la seva actitud, ja que ell esta segur de les seves possibilitats i vol demostrar que es pot confiar amb ell. D’altra banda crec important remarcar que no és un “caradura” que es vol aprofitar del club, ja que hauria cobrat el mateix marxat cedit, ho dic perquè certs aficionats s’ho han pres d’aquesta manera i sota el meu parer res més lluny de la realitat.
Lola sense dorsal: http://www.elmundodeportivo.es/gen/20090902/53776681675/noticia/smiljanic-se-queda-en-la-cuneta.html

MONO DE COMPETICIÓ

2009-08-27T23:50:00.001-07:00

Que comenci jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!

Queden només 2 dies per que comenci la lliga i ja no puc més. Normalment altres anys per aquestes dates estic també esperant que comenci la festa, son molts dies sense competició oficial i això és nota. Aquest any a més hi altres factors viscuts a l’estiu que fan que sigui més que necessari que comenci “La liga de las Estrellas”

Fer pronòstics en futbol és com encertar la loteria i en el cas particular de l’Espanyol, encertar seria com que et toquessin els tres primers premis de la grossa de Nadal, som o érem un club així de peculiar.

Cada any feia el meu pronòstic sobre el que faria l’equip i quins serien els seus objectius, i gràcies a la muntanya russa versió Espanyol mai encertava. Aquest any sense voler fer un pronòstic com a tal, faré un breu resum de les sensacions que em dona aquest equip i la resta dels de la lliga.

Estat anímic al marge, crec que aquest planter és el més complert, a més qualitat i més competitiu que recordo en molts anys. En aquest apartat incloc també el duo Poche-Di Biasi.

Començant per ells tenim un cos tècnic ideal per convertir-se en una la primera dupla, estic Ferguson o Wegner de lliga espanyola. Ja que tenen els coneixements, el carisma i desde l’any passat els resultats; que fan que tinguin el recolzament incondicional de la gran part ( per no dir tota) de l’afició perica.

Quant a la plantilla, aquest any podem acabar tenint fàcilment 4 mundialistes a l’equip: Kameni, Nakamura, Pareja i Forlín, sense descartar algun nacional si es que fa una gran campanya; això jo ni ho recordo al nostre club.

En la porteria estem coberts si Kameni aconsegueix mantenir la regularitat, i Cristian pot suplir amb garanties quan toqui.

Tenim jugadors enormement competitius com Pareja, Ivan Alonso, De la Peña o Luis Gracia. Individualitats d’una grandíssima qualitat com Nakamura, Verdu, De la Peña o Tamudo.

Joves reconeguts mundialment com Ben Sahar o Forlín, al qual jo sumaria Didac Vila i homes que aporten sempre una regularitat bàsica en qualsevol equip com Ivan Alonso, Moises o David Garcia.

Del mig al camp cap endavant, segurament hi ha 8 jugadors que mossegaran per ser titulars (Ben Sahar, Luis, Tamudo, Ivan Alonso, Nakamura, Verdu, De la Peña, Callejon...) i 3 més que aportaran moltes coses com Coro, Javi Márquez o Marques ( si es centra)

I la defensa, pel que sembla el sistema és impecable i sobre el paper Roncaglia-Pareja-Forlín-David son bastant sòlids i només hem d’esperar que s’acostumin a jugar junts.

Sense oblidar el jugador número 13 ( el 12 esta al cel controlant que tot vagi segons el pla establert) l’estadi Cornella-Prat.

Se que la lliga és llarga i que hi ha 2 súper equips sobre el paper fortíssims i 3 més en un nivell també per sobre del nostre (At. Madrid, Vila-real i Sevilla) al qual podríem sumar el València segurament. Ara bé és el moment de donar un cop a la taula i fer soroll per que se n’adonin del potencial perico. THE SKY IS THE LIMIT!

DANI, T'ESCRIU UN DELS TEUS!

2009-08-17T02:39:00.000-07:00

Maleït 08 Agost, aquell dia ens vas deixar per sempre just en el moment en que començava l’època més il•lusionant de la nostra història, una època en la que tu tindries un paper d’actor principal i la que segur que hauries viscut uns grans èxits.

Molts han escrit o parlat sobre la teva figura, i tots ho han fet de la millor manera possible. Segurament el que més s’ha sentit aquets dies és que eres una magnifica persona; humil, treballadora i cordial. Tothom que ha tingut contacte amb tu així ho diu, i crec que això és el millor llegat que una persona pot deixar en aquest mon, perquè així viuràs sempre en la memòria i el cor de tots els que et van conèixer.

Vull donar-te les gràcies per ser tal com erets, ja que aquesta és la imatge que a mi m’agradaria veure en un jugador del nostre club. Gràcies per haver portat amb orgull els nostres colors i per repetir que el teu cor és blanc i blau, com ho és el nostre. Gràcies per no haver mai volgut marxar (tot i tenir ofertes) del teu Espanyol, potser ho hauries acabat fent perquè erets un tros de jugador, però sense haver demostrat ni la meitat que tu altres van forçar la marxa per poder voler més “alt”, mentre que tu sempre deies que t’agradaria retirar-te a l’Espanyol. Gràcies per no haver provocat mai cap polèmica i haver estat sempre un jugador modèlic dins i fora del camp.

Continuo agraint-te que sempre tinguessis un somriure i positivisme tan gran que s’encomanava als del teu voltant. Gràcies també per ser el capità el dia en que és materialitzava el nostre somni de Cornella-Prat, un honor que ja mai ningú et traurà. I gràcies per existir i existir en blanc i blau. I sobretot gràcies per ser un dels nostres.

Ara et vull prometre que ens deixarem l’ànima per portat el teu, el nostre club, el més amunt possible, que no baixarem mai els braços i que ens deixarem l’alè per recolzar a més força que mai. Has aconseguit que ens unim tots encara més i que mai deixem de lluitar per poder fer-te el més gran dels homenatges que és fer la temporada més gran de la nostra història.

Dani, gràcies per tot i sobretot perquè has aconseguit que la “força d’un sentiment” és quedi inclús petita amb aquest impuls teu, has honorat el nostre club i això hem fa immensament feliç. Ja no estic trist, estic content d’haver vist un jugador que ara ja és mite i que viu per sempre en la memòria de tots.

Per això jo em quedo amb la teva imatge; feliç, somrient i amb el braçalet de capità.

Amb la teva força cada dia serem més grans!

Les (re)baixes

2009-06-30T04:00:00.000-07:00

Després de tancar ràpida i eficaçment el capítol de renovacions i fitxatges, ara queda la segona part que les baixes, o com ha passat durant moltes temporades les de les rebaixes.

Ara mateix el primer equip te 27 jugadors, i Pochettino en vol tenir màxim 20 en els quals en principi estarà inclòs Dídac Vila i potser Sielva, per tant en sobren 7-8 jugadors.

Hi ha jugadors que pels que crec que s’ha de negociar la seva sortida en forma de cessió ja que poden ser molt vàlids en el futur, com Beranger o Àngel, i sobretot Lola. Que no ha de marxar traspassat mai de la vida. Crec que els dos primers podrien tenir una bona sortida al Girona o el Nàstic. I Lola te cartell de sobres per jugar a un equip de primera europea. Depèn de la configuració final de l’equip seria bo acabar cedint a Sielva, però aquí hauríem de filar molt prim perquè sent tant jove ens hem d’assegurar que jugui cada diumenge sinó és millor que estigui a cavall del B i el primer equip.

Desprès hi ha jugadors pels quals s’ha de treure un mínim de diners com són Valdo i Finnan, aquest últim jo esperaria per si marxa Sergio Sanchez. Són dos jugadors pels quals sense tornar-nos bojos podem treure 1-2 milions entre els dos.

Portem 5 baixes i queden 2 jugadors que haurien d’acabar marxant, i és aquí ens hem de posar forts i no acceptar cap rebaixa. Crec que és quedarà Tamudo, si finalment marxés (esperem que no) només faltaria fer una venda. Els jugadors amb més cartell Pareja, Jarque, Sergio Sanchez i Luis Garcia. Els 3 primers clàusula o res, i en el cas de Sergio jo li pujava el sou i la clàusula i m’esperava anys per vendre’l. El plantejament és clar, si hi ha 3 jugadors que a curt termini puguin ser internacionals i mundialistes son ells, i ja sabem que aquestes competicions revaloritzen els jugadors, tenen menys de 24 anys i moltíssim futur per endavant.

Luis Garcia és un cas molt especial, excepte la horripilant temporada de l’any passat Luis sempre ha jugat a nivell molt alt amb nosaltres, a més sembla molt identificat amb el club i crec que si fos per ell es quedaria al club amb els ulls tancats. Si marxa Tamudo passaria a ser de la mateixa categoria dels altres tres, clàusula o gairebé, en canvi si al final el capi es queda, seria l’únic pel qual negociaria.

La seva clàusula és un misteri ja que han sortit sempre entre 18 i 24 milions d’euros, òbviament no val aquets calers, però tampoc en val 6 o 8. Crec que entre 12 i 15 kilos seria una bona quantitat.

Ja se que molts em direu que el club necessita cash per poder afrontar pagaments, però també crec que és millor anar un any apurat i demostrar que ets un club fort en les negociacions, ja que en les següents temporades et faràs més fort. A més hi altres clubs amb deutes galopants com el Depor i València que és mostren inflexibles amb les vendes.

L’any passat teníem 5 fitxes més que aquest any, amb lo que hem rebaixat les despeses fixes en uns 3 milions, ja hem venut a Jordi Gomez per 2 kilos i el que poguem treure pels transferibles sumaríem uns 6-7 milions, i només ens hem gastat 1.
Queda només un cas per resoldre que és el de Nene, per 6M no el compro entre 3 i 4 M, m’ho penso seriosament, el problema com sempre és com s’afronta el fitxatge, doncs bé si t’has mantingut fort en les negociacions segur que al final pots comprar a Nene, si rebaixes el preu de les vendes mai podràs guardar calers i desprès fitxar, tant trist com clar.

Doncs feta la meva travessa sobre les sortides, la meva plantilla ideal seria:

Porters: Kameni, Cristian
Defenses: Sergio, David, Chica, Torrejon, Jarque, Nico Pareja, Didac
Migcampistes: Moises, Roman, Marquez, De la Peña, Verdu, Nakamura, Coro, Sielva
Davanters: Tamudo, Luis, Ivan Alonso, Ben Sahar , Callejon

Si marxa Luis o Tamudo, és fitxa Nene, si marxa Sergio és queda Finann i és fitxa Nene, i si marxa algun dels centrals és fitxa Nene i un altre central.

Sembla que aquest any hem aconseguit encertar amb els fitxatges, ja que tant per Nakamura, Verdu o Ben Sahar hem competit amb València , Ajax, Depor, Dormund... i al final han vingut gratis amb nosaltres. Però el punt negre d’aquesta directiva son les vendes ja que per quadrar balanços excepte algunes excepcions sempre s’han baixat els pantalons, esperem que aquest any és mantinguin com toca!!

SOBRE PROJECTES

2009-06-09T04:01:00.000-07:00

Normalment qualsevol projecte que vulgui tenir un mínim de garanties és comença per les bases, potser en el futbol és on més difícil és trobar exemples de bons resultats provinents de bons projectes, ja que hi ha equips que han guanyat títols sense cap planificació.

Tot i així resulta evident que si les coses és fan pensant quin és el teu objectiu i planificant tots els passos segurament les possibilitats d’aconseguir-ho augmenten exponencialment.

Doncs bé tot bon projecte necessita d’unes bones bases, i el nostre de moment te posats ja alguns pilars molt forts que aguantaran l’edificació en moments de turbulències.

El més fort i més important Cornella-Prat, podríem escriure pàgines i pàgines sobre els beneficis que ens reportarà, però crec que és pot resumir en tres aspectes: benefici en quant a guany d’autoestima social de club, ingressos econòmics i benefici esportiu ( + pressió + punts).

Segon pilar tàndem Poche-Di Blasi, aquest binomi ha demostrat que li agrada treballar de manera seriosa i amb ambició. Volen les coses ben fetes, i amb els seus mètodes han aconseguit un equip física i mentalment fort. A més han signat perquè estan d’acord amb el projecte i això ja és tota una garantia.

Un altre pilar important és Ramon Planes, secretari tècnic que li agrada treballar colze a colze amb l’entrenador, per tant sumant sinèrgies és més fàcil encertar dintre del pressupost que tinguem per fitxar.

Un altre punt important és la renovació de jugadors bàsics com Kameni o De la Peña, és donen per fetes, i no només és important sinó que inverteix tendències de jugadors que estan lliures prefereixen marxar a equips d’igual o menor potencial com Lopo.

Amb tot això només falta el últim i més important pilar, la pau social que ha de venir donada per una entesa entre Dani i Lara. Si això s’acabés produint amb president que fos estaríem potser en un punt de rellançament històric. En cas contrari també milloraríem molt el projecte, però començaríem amb pals a les rodes...

PUTA TV3

2009-05-18T08:50:00.000-07:00

PUTA TV3

La “nostra” és un canal de Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ens públic gestionat per la generalitat i que segons wikipedia té cura de la normalització lingüística i cultural de Catalunya, (i jo me parto!!!). Simplement vull posar en antecedents el canal en qüestió, ja que convé saber que el paguem tots els catalans i catalanes... si, si, el mig milió de pericos també.

Tinc 28 anys, i desde que tinc us de raó no recordo que la televisió pública tingues un tracte mínimament just en vers l’Espanyol, de fet m’he acostumat com molts a sentir 1 minut als informatius i sempre darrera gairebé qualsevol notícia, a no ser que anem fent una bona temporada llavors no sortim mai, en canvi si les coses van mal dades llavors sortim molt més sovint.

No posaré cap exemple però si algú és dediques a analitzar durant un any sencer la quantitat i la qualitat de minuts que ens dediquen podria escriure un llibre, i us asseguro que estem per darrera del FCB, del Madrid,de F1, FCB Basquet... Vull dir que si algú ho fes als responsables se’ls hi hauria de caure la cara de vergonya, si es que en tenen.

Ara bé, aquest any ens han programat 25 minuts a la setmana en l’entranyable “hattrick Espanyol”, que per primera vegada esta dirigit i presentat per pericos de cor, i això lògicament és nota. Ja que fins ara la nostra informació la transmetien culers, professionals però culers, vaja perquè us entengueu és com si “Manu Sanchez” us informés cada dia del vostre megaguayxuloisupercatala Club de Fubol.

Repeteixo 25 minuts, una mica menys que programes amb una audiència brutal com “Tribus perdudes” “Nydia” o “Anima”. I no discuteixo la qualitat sinó l’audiència, suposat motiu pel qual l’Espanyol no mereix millor tracte a la tv que paguem tots.

Doncs ahir aquest petit espai setmanal, programa d’obligada visió per molts i molts pericos, el van suspendre... Tranquils, tranquils no us esvereu, els companys Raquel i David estan sans i estalvis... el motiu de la suspensió es molt més important, és fer un programa especial del club més gran que ha donat aquest país, el FCB, defensor dels ideals Catalans i que ha lliutat desde la seva fundació per la llibertat i la difusió d’aquesta gran nació catalana...

Un club tan gran que aquest planeta se’ls hi ha quedat petit, on el seu fundador Joan Gamper ( conegut de petit com Joanet al seu Hostalric natal) i que porta els colors d’un cantó del mateix Hostalric....va defensar la terra fins a la seva mort. Doncs aquesta orgasmic club va guanyar una lliga, i es clar amb 30 hores setmanal de FCB no hi ha prou i per això necessitaven 25 minuts extra.

( nota: els dos paràgrafs anteriors són ironia, vull evitar discussions)

Com pensin que els seus arguments per donar nos aquest tracte ens els creurem, és que es pensen que som subnormals. I si s’ho creuen de veritat, els hi passa com als feixistes de l’època Nazi o els franquistes espanyols que es pensaven que ho feien pel be comú... Si amics, la “nostra” cada vegada té més tics del NO-DO... tot i que em resisteixo a creure perquè si passa la censura del CAC tot el que s’emet és d’una qualitat excelsa.

Però a mi com a molts, els nazis, els franquistes i els directors de la nostra em semblen simplement un colla de fills puta.

Amén

UNITS SOM FORTS

2009-05-08T07:02:00.000-07:00

Ara si!!! Ara em permetre el luxe d’opinar d’aquets mesos viscuts i sobretot patits, desde la òptica d’un perico optimista de mena.

He estat dels que he confiat sempre en la salvació, però també he de reconèixer que he tingut moments de dubte. Bàsicament perquè hi havia moments en que no trencàvem la dinàmica tant negativa que portàvem, i cada vegada quedava menys temps.

Sobretot vaig començar a confiar des del moment que va començar el tourmalet de la segona volta, ja varem tenir contra les cordes al Sevilla i al Vila-real, i també varem ser superiors al Mandril, però els resultats no ens van acompanyar i a sobre els dels rivals eren encara més negatius.

El que passa és que el futbol és capritxos, però també acostuma a ser just, per això els veïns guanyaran la lliga tot i la segona volta brutal del Mandril, i per aquest motiu mateix nosaltres jugarem l’any que ve a primera.

Si jugues millor que el teu rival i tens un bon planter de jugadors, al final sumes més punts dels que perds, per això en desde l’inici del Tourmalet (11 jornades) hem sumat 20 dels 33 punts, tot i que la majoria son en les últimes 7.

També crec que s’ha estat injust amb Paco Herrera, ja que dels seus fitxatges tots han aportat moltes coses, i en especial m’agradaria destacar a Roman i jugador que no perd gairebé mai la pilota, que te criteri, capacitat de treball i gol...el que passa es que va ser durament criticat, per dues coses: 1º que no es ràpid i 2º que no es DLP ( i qui ho és??)

Si un cas si que crec que Herrera, va fallar en la tria d’entrenadors ja que s’ha demostrat que si tens un bon equip d’entrenadors aquesta plantilla te molta qualitat, i ho demostra en el terreny de joc.

Però el que ha estat fonamental en la resurrecció de l’Espanyol és la unitat que ha donat tranquil•litat a tothom per poder treballar i no cremar-ho tot quan els resultats no van bé. Quan ens adonarem de la força que tenim quan ens deixem de guerres caïnianes? Dani vs Lara, 3.0. vs Dani, Espanya vs Catalunya.... som l’Espanyol i aqui hi cabem tots, no sobra ningú.

Hem de ser conscients de que aquest és el camí de l’èxit, i de saber que som una afició única, que hem madurat globalment i hem donat un cop a la taula, sacsejant a tots els estaments del club. Un cop que ha fet reaccionar, a uns jugadors que estaven anímicament morts i a un entorn que estava en guerra oberta contra els seus “enemics”, que per cert també son/som pericos.

Per tant també és el moment que la mateixa maduresa il•luminí a les forces oposades d’aquest club i vegin que remant tots juts, i a la nostra nova llar estarem molt més a prop que mai de fer un Espanyol que sigui una alternativa als grans.

ARA ES EL VOSTRE MOMENT, NO ENS FALLEU!!

TANCAT PER PATIMENT EXTREM

2009-04-25T00:00:00.000-07:00

Se que el blog esta abandonat, sembla que hagi mort al poc de néixer, res més lluny de la realitat, de fet tot i que no he publicat res darrerament n’he escrit uns quants que no he arribat a publicar.

El motiu és senzill, qualsevol anàlisi que he fet fallava o bé per la manca d’encert, o bé pels arbitres... total que al final vaig pensar que potser el fet de plasmar el meu optimisme en blog feia que s’afegís una gota de malastruc a la realitat del nostre estimat club.

Per tant com el patiment que aquesta excepcional afició esta/em patint, jo ja no en vull posar més.

TANCAT PER PATIMENT EXTREM

APROFITEM L’EUFÒRIA!!!

2009-02-27T12:05:00.000-08:00

Ens envaeix la eufòria, no és per menys 4 mesos sense guanyar, 27 anys sense fer-ho al estadi dels veïns, la tornada del millor Ivan i Kameni, i no ho dic pels 2 gols, sinó perquè va jugar més de 60 minuts a bon ritme i fent jugar a l’equip... i podria seguir com el conillet de duracel.

Normalment estant a mig camí d’un objectiu, seria partidari de que l’equip s’aïllés d’aquest estat eufòric col•lectiu que tenim els aficionats pericos, ara bé quan estàs passant uns mesos duríssims, on tot surt de l’inrevés, on les setmanes son infernals, i cada resultat fa més gran la ferida... aquesta victòria per inesperada i pel rival que és serveix com la millor medecina que pot tenir l’equip i la “institusión” com diu el nostre guia Poche.

L’hem d’aprofitar, l’equip ha de mantenir la intensitat al joc i així tot i que podem perdre partits l’afició ja no és baixarà d’aquest tren. Abans del derbi, segur que els pericos que estaven 100 % segurs de la salvació no eren ni el 30% , de fet jo era dels que hi creia però estava a punt de passar als 70% que no!. En canvi, desprès del partit de dissabte s’ha invertit l’estadística, n’estic segur.

No és pel resultat en si, sinó perquè des de que Poche ha arribat només hem perdut 2 partits, en lliga contra el Sevilla i en copa contra FCB, hem millorat molt en molts aspectes. L’equip ha sabut patir amb 10 jugadors moltes jornades, hem pogut guanyar contra el Recre o el Sevilla, inclús contra el Getafe si Jarque marca amb el 0-1 i matem el partit. Ara bé és cert que qualsevol equip que esta en la situació que estem nosaltres, i que millora poc a poc necessita que la millora es vegi reflectida amb victòries i semblava que aquesta no arribava mai, ara ja la tenim i segur en vindran més!

Per tant, hem de saber administrar aquesta sobredosi d’optimisme, ja que el camí continuarà sent dur i tindrem ensopegades imprevistes que ens faran mal, llavors és quan en el cap de tots (afició, jugadors i entrenadors), haurem de pensar que el totpoderós FCB va mossegar la pols, contra nosaltres... perquè som bastant millors del que diu la classificació, perquè poc a poc es van recuperant físicament i moralment els nostres millors jugadors, i sobretot perquè coses així ens serveixen per saber que som quelcom especial, que mai ens rendirem i que ser perico es un sentiment que tenim la responsabilitat de mantenir sempre en un mon tan hostil.

PREMSA CULE

2009-02-23T14:33:00.000-08:00

DIVENDRES DIA 20/02/09

Vaig començar la publicació d’aquest blog desprès del derbi de la primera volta, ja que tenia una barreja d’indignació i incredulitat, aquesta última en menor mesura ja que son molts anys aguantant però tot i així no deixen de sorprendre, em refereixo a la premsa catalana, que son una eina més de propaganda del FCB. Son el NODO de la època franquista traslladat a l’àmbit esportiu actual.

La veritat és que segurament alguns aficionats del FCB diran que els pericos som de mena victimista, és una opinió respectable però errònia. Crec que son moltes, tantes que diria que són incontables les vegades que no només l’Espanyol es menystingut sinó que arriba a ser maltractat.

Quan l’equip va bé, aquesta “propangada” molesta però al final t’ho prens a broma ja més els inputs positius d’una bona marxa de l’equip fa que això no et faci mal. Un clar exemple el tenim en quant Tamudo optava al premi de Català de l’any 2008, on un programa de la TV3 (recordem que la paguem tots) qüestionava la idoneïtat de donar el premi a Tamudo ja que ni parla Català i a més juga a l’Espanyol, això si Johan Cruyff si que pot tenir la creu de Sant Jordi.

http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/20080314/noticia_53445255048.html

No és menys cert que si ja la Generalitat ens maltracta amb el famós vídeo divulgatiu de la Conselleria d’Ensenyament sobre Les Tres Bessones on és deia que Catalunya és el FCB i Ronaldinho, jugador que no només no esta sino que en la època tenia poc d’exemple pels nens Catalans, un borratxo irresponsable que a sobre anava de divo.

http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53406831497&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9&turbourl=false

Si ens remuntem més lluny, han tret temes de la vida privada de futbolista en base a rumors, com quan és va dir que Soldevila tenia problemes amb les drogues. En canvi no fan soroll de la denuncia per agressió a Victor Valdés, i això és un fet. Normalment aquestes noticies venen de Madrid, vull dir les notícies contràries al Fcb.

Com comentava, quan les coses van bé d’això passes tot i que momentàniament molesta, ara bé és més greu quan estàs en una situació dura, on et jugues la vida i no només no t’ajuden sinó que si poden t’enfonsen. És el moment en que encenen el ventilador i comencen a fer rodar la merda que hi ha pel nostre club, com l’últim cas de Sutton... és clar amb nosaltres és més fàcil. Ells son uns covards, ja que han tapat a molts jugadors com Deco o Ronaldinho, i continuen fent a d’altres com Pique... és una pena de pseudoperdiodistes...

L’article podria donar per fer un llibre, però només ús posaré un últim exemple recent... com enfoquen aquest derbi, la “Vendetta cule” pels golets de Tamudo de fa dues temporades. Els periodistes del règim fan servir dos arguments de pes per justificar aquesta vendetta, el fet de que els hi robéssim la lliga i que celebréssim amb efusivitat els gols... tot és tan cert com les armes de destrucció massiva d’Irak o la participació dels terroristes de ETA en l’11-M.

Si algú perd un minut en veure el vídeo del segon gol, veurà que la celebració no és desproporcionada i menys per part de Tamudo... però vaja suposo que per ells, el correcte hauria estat que haguéssim plorat o demanar que ens l’anul•lessin. Sense contar que deu fer ràbia que al rival li donin gol marcat amb la mà com a vàlid, però clar... era la MANO DE DIOS, a més vull afegir perquè ho vaig veure en primera persona que l’any anterior el “ a segunda” era ensordidor... i això fa mal i no s’oblida.
http://www.youtube.com/watch?v=cRho67_eAEI

Esta clar que sou la millor afició del mon i més que un club, sou un règim amb els seus mitjans propagandístics amb un munt de aficionats que no tenen cap mena d’autocrítica, i que tot el que fan és perfecte i la resta som escòria. Ben orgullós estic de ser-ho!!! En aquest sentit no te cap desperdici el raonament de Pique sobre la qüestió de la vendetta, ús d’això el link de l’article de POL de Oscar Julià, gairebé perfecte només afegeixo el que ha dit Oriol Rosell, si el “hipermegacrack” pesetero del Pique hagués fet la seva feina quan jugava al Saragossa potser els gols de Tamudo eren iguals...
http://www.pericosonline.com/opinions/detall/4860/fora-caretes

DILLUNS 23/02/09

Aquesta colla de desinformadors culers, mai perden la oportunitat de demostrar el seu partidisme i la seva falta d’objectivitat.

Realment ni fet aposta, el divendres no vaig publicar el comentari i aquest cap de setmana ja han fet de les seves. Us prometo que vaig veure el partit amb un amic culé bastant objectiu, i gens dubtosa la seva afició pel club blaugrana. I el seu anàlisi del partit va ser que el FCB no havia jugat bé i a sobre estava jugant molt “guarro”.

En la meva opinió, la expulsió és tarja taronja i per tant entenc que sigui polèmica però d’això a dir que no és ni falta en fi es bastant més que discutible. També és cert que Luis Garcia podria haver estat expulsat, el mateix que Pique o Alves.

La qüestió no es realment aquesta, sino com van tractar el derbi de la primera volta els mitjans i com ho han aquest mateixos en el de la segona, en fi us deixo un link del meu primer article i compareu.

http://resistenciaperica.blogspot.com/2008/09/vergonya-de-derbi-ms-vergonya-de-post.html

Per acabar no ens refiem, el camí és llarg i encara queden un mínim de 6 victòries per aconseguir per tant no ens relaxem i continuem amb aquesta línia del Sevilla i FBC, per sumar quant abans millor els punts que necessitem.

P.D. Ara em ve al cap un càntic... QUE BIEN SER DE L’ESPANYOL, QUE BIEEEEN SER DE L’ESPANYOL, QUE BIEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEN SER DE L’ESPANYOL.....!!!!!!

La visió optimista de la dura realitat

2009-01-12T04:36:00.000-08:00

Tots els seguidors de l’Espanyol ens trobem immersos en un moment de pessimisme galopant i que cada vegada va creixent,diria que de forma exponencial. Bàsicament perquè dels darrers 38 partits de lliga només hem sumat 6 victòries, i dels ultims 114 punts només 27 sumats, això fa una mitja de 0.70 punts per partit, que a la vegada fa que si seguim aquest “progressió” sumarem en els propers 20 partits 14 punts, per tant l’any que veurem un “interessant” Eibar-Espanyol.

Ara bé aquestes dades negres que tots tenim al cap, son només el passat i per tant només son ara mateix estadístiques, per tot això vull donar un decàleg de punts optimistes:

1. Des de l’arribada de Mané l’equip sap competir, i de fet hem estat a prop de la victòria en 4 dels 5 partits.
2. Som un equip molt més ordenat, amb les línies més juntes i que cada partit genera entre 3 i 4 ocasions clares ( excepte el dia del Valencia jugant amb 10), el que s’ha traduït en 7 gols en 5 partits. Mitjana prou alta per un equip que esta a la part baixa.
3. Hem entrenat les jugades d’estratègia que en situacions difícils suma molts i molts punts, i ja es veu que comença a donar resultats.
4. A diferencia de molts equips que es juguen el descens tenim qualitat, que o be esta lesionada ( Ivan o Tamudo) o be esta dormida ( Kameni, Jarque o Luis) i alguns que estan rendint a un alt nivell com Nico Pareja i Moises. En aquest punt hem de recordar el primer, ara ja som un equip que sap competir si li sumem la qualitat sumarem punts.
5. Només hem de guanyar 9 partits, i juguem a casa contra Màlaga, Recreativo, Althletic, Getafe, Ràcing, Mallorca i Betis. Fora contra Màlaga, Osasuna, Valladolid, Numància i Sporting. Per tant dels equips assequibles i que lluitaran per la part mitja baixa hi ha 12 partits, hem de sumar el Depor i els sis grans, dels quals a casa Madrid, Depor, València i Sevilla. Jo crec que és bastant possible, això si sempre partit a partit i final a final, la primera el Màlaga
6. Entre Tamudo, Luis Garcia i Nene, sumen 6 gols, la mitjana dels 3 esta en mínim de 26, necessitem els seus gols i tot i que no serà en la mateixa mitjana tornaran a marcar.
7. El Calvo jugarà la meitat de partits, i ja sabem que quan ell juga perdem bastants pocs partits.
8. Tamudo juga millor com a únic punta i quan torni el sistema que tenim li va perfecte, ell davant i homes com Nene, Rufete, Ivan o Luis donant passades al capi.
9. Fitxarem gent nova, que només pel plus d’aire nou que aportin, sumant les incorporacions de lesionats com Ivan, Tamudo o Finnan pujarà algun esglaó el nivell de l’equip.
10. Ara si que si, l’equip i els aficionats som conscients d’on estem i del que ens juguem, i de no serveix de res tenir 7 jugadors internacionals a l’equip ( Luis, Tamudo, Ivan, Finnan, Pareja, Kameni, Lola) , ni bons joves com Jarque o Sergio Sanchez... Estem en zona de descens i ens costa guanyar, ells ho saben i crec sincerament que si haguéssim tingut aquesta mentalitat en dies com el de Numància o Sporting no perdem. Que importants seria haver com mínim empatat, això ens faria ara estar fora de descens i que ells a sobre estiguessin per molt més a prop!

En fi, el camí serà llarg, en moments semblarà massa difícil però per totes aquestes coses dites anteriorment, perquè estrenem estadi, i perquè som un club patidor, hem de sumar esforços per no baixar, podem i ho aconseguirem!!!

L'aportació de Mané

2008-12-10T02:12:00.000-08:00

L’altre dia vaig fer un esbós que no vaig acabar publicant, on esposava que una de les coses que més necessita aquest club, i que serà una de les principals tasques de Mané, és tranquil•litat. Crec que ell sent el menys mediàtics de tots els candidats, és una de les coses que transmet, quan el veus sembla que emeti senyals inapreciables del tipus “collons si jo ja n’he tret de pitjors” “ aquest pericos estan nerviosos però no veuen que amb una mica d’ordre tot sortirà perfecte”...

Ha passat una setmana des de l’anunci del seu fitxatge, tres entrenaments mal contats i un partit, i màgia!!! Hi ha hagut una petita metamorfosi, no pas pel resultat que tot el que sigui sumar es bo, sinó perquè es va veure un conjunt més ordenat, més fort defensivament (cosa no gaire difícil en comparació amb els 4 últims partits) , amb més esperit i sobretot més competitiu.

Però òbviament no és qüestió de màgia, sinó de que els jugadors van estar més ben col•locats sobre el terreny de joc, on les funcions de cada jugadors son més delimitades i per tant més clares, sobretot això es va notar en els homes de banda, be Nene millor Rufete. Després de molts i molts partits vam veure com els nostres jugadors tiraven parets, i això amb un sistema teòricament més defensiu.

El problema al meu entendre del sistema anterior, a part del lògic de que no jugàvem a res, es que hi havia molts jugadors que feien més coses de les que tocaven, De La Peña feia de tot mitja punt, mig centre, buscava les pilotes a la defensa... Moisés treballava per 4 i a més el no tenir altres opcions feia les transicions de la defensa a la davantera. Luis Garcia no esta ni a la banda, ni al centre...

Per tant és pot jugar millor sent més defensiu, a més per desgràcia no tenim tampoc el potencial com per jugar amb el sistema anterior però vaja es només una opinió.

Tot i així hem de tenir els peus a terra, i pensar que podem perdre els dos propers partits però el que no podem perdre és les coses que es van millorar diumenge, i sobretot fer cada cop millor les coses, perquè també es van fer coses malament, sobretot pel que fa a la distancia entre les línies defensives i del mig del camp, la mala lectura d’alguns contraatacs i sobretot saber parar els partits, ja que per moments el partit estava desbocat i els equips que guanyen son els que normalment controlen un partit, aquest però es un mal que ja teníem en els millors moments de Valverde.

Si tenim paciència tots sortirem segur del pou i acabarem la temporada tranquils, ara bé els nostres dirigents han d’aprendre que s’ha d’invertir i pel més en jugadors, i sobretot que s’ha de tenir un entrendador capaç i per molts anys. L’hem tingut Valverde i l’hem deixat marxar... que no torni a passar!

Serà per millorar!!

2008-12-03T13:23:00.000-08:00

El passat diumenge al voltant de la mitja nit, la era Marquez arribava a la seva fi. En la roda de premsa on es feia pública la ja sabuda destitució, estaven presents el president i el director esportiu.

L’han fet forà perquè ni els resultats acompanyen ni el joc ofereix la llum necessària per veure el final del túnel. El president va dir que li resultava una decisió difícil de prendre ja que és un home de la casa, jo afegiria que a més els hi resulta difícil perquè tenen la seva quota de culpa dintre de tot el que esta passant, i ells ho saben.

Jo no sóc dels que acostem a voler fer fora entrenadors, penso que tothom mereix com a mínim una temporada de confiança, de fet en la darrera dècada només estava a favor de 3 destitucions, Juande Ramos ( ens estava prenent el pel), Clemente i ara Márquez, en aquest cas a més considero que es el menys culpable de la situació però s’ha de fer un reset en la plantilla i un nou entrenador sembla ser la solució optima, l’altre solució passa per canviar mitja dotzena de jugadors i fitxar-ne de nous i això es literalment impossible ara mateix.

Com deia hi ha molts culpables, els primers els JUGADORS, quan guanyen bàsicament son ells i quan perden també son els principals responsables. Penseu que dels que ens van fer anar tercers fa menys d’un any només han canviat, Sergio per Zabaleta, Riera per Nene, Beranger per David i Pareja per Torrejon. Serà discutible però en dos dels 4 canvis hem sortit guanyant, per tant aquest canvi que no té explicació i la que pot haver l’hem de buscar principalment en els que juguen, i durant el 2008 estem fent el ridícul.

Però hi ha més culpables, el primer per ser el cap visible de tot es Dani portem molts anys amb inversions mínimes i des de que es van rascar les butxaques fa 4 estius portant Riera, Zabaleta, Luis Garcia i Costa, no hem invertit prou. Això es jugar amb foc, ja que si be tenim un molt bona base ( planter de mitja taula alta) cada any la resta es van reforçant. A més si ens fixem quan ens hem gastat quartos normalment l’error es minimitza.

Segon responsables per ordre jeràrquic, Paco Herrera. Cert que hem 3 milions d’euros a l’any es difícil encertar, però com a mínim s’ha de tenir clar el que estas buscant. Tots veuen que la principal mancança de l’equip es la creació, sense De La Peña no hi ha futbol de qualitat, i esta clar que buscar un “pelotero” costa diners... el que passa es que com a mínim has de buscar aquest perfil. El primer fitxatge tot i no ser un organitzador pur, va ser Jonatas i si que anava en aquesta línea però pel que sigui no va poder adaptar-se, però el camí a seguir, apostar els 3 milions d’euros de torn per algú que pugui arribar a ser. El segon cas es el de “Lola” no es organitzador, no dic que sigui mal jugador perquè es bastant complert però tendeix més a defensar que a crear, i aquí no tenim problemes perquè tenim a Moises, i hem tingut d’altres com Ito, Costa o Fredson, per tant no era prioritari aquest perfil. L’últim cas es el de Román, jugador també vàlid però es més un complement que no pas un creador. En resum en aquest cas Herrera ha fallat, sembla que en els jugadors defensius ha estat més inspirat però no pas en el principal problema.

Lògicament part important de la culpa es del ex-entrenador Márquez, ja que ha fet que l’equip continuí sense jugar a res, a més crec personalment que no sap llegir els partits i molt menys motivar a un equip professional. M’explico, hem perduts partits com el del Numància que hem perdut pels seus canvis, ja que van fer que l’equip es tires enrere, i a d’altres on hem regalat tot el mig del camp com el dia del Dépor, Mallorca o Ràcing on hem jugat amb Moises i un altre mig centre, quan potser al no jugar Ivan seria més interessant una dupla més complerta com Lola-Angel.

Per acabar, també hem tingut part de culpa ( petita això si) l’afició ja que en moments claus on encara el joc no era tant desastrós ja hem començat a xiular i hem generat encara més tensió en els jugadors, i també hem contribuït enormement en fer fora a un grandissím jugador com Riera, que el xiulavem permanentment quan era l’únic que ho intentava.

Tot i així, sóc optimista ja que crec que si canvien el xip podem tenir una temporada més aviat tranquil•la, ja que crec que tenim una gran defensa (ho hem pogut comprovar) i una més que digne davantera ( Luis, Tamudo, Nene, i la resta) acabaran fent gols. Bàsicament s’ha d’intentar que s’ho tornin a creure, que millorin l’actitud ja que sembla que juguin amb por a equivocar-se i per tant no arrisquen mai, i això generar un pel més de futbol... no demano que juguin com l’Arsenal però si Numància, Ràcing o Sporting la toquen nosaltres ho podem fer de sobres...

Visca l’Espanyol que ja es comença a veure una mica de llum al final del tunel.

El significat de Cornella-el Prat

2008-10-22T14:47:00.000-07:00

L’any 1997 l’Espanyol jugava el seu últim partit a Sarrià contra el València, va ser un dia trist, i ho era per molts motius. Al perdre casa nostra prediem part de la nostra història i de la nostra identitat, és com haver de vendre la casa on has nascut, i has viscut fins fer-te adult, massa records bons i dolents, però per sobre de tot records propis! Aquell dia a més, no veníem la vella i entranyable casa per comprar una més gran i més nova, sinó que ens anaven a un estadi de lloguer, que a sobre no era ni camp de futbol.

Va ser més trist encara perquè molts creiem que és podia haver evitat, el que passa és que a “les famílies” del nostre club i la societat civil Barcelonesa ja li anava be aquesta venda, i no precisament profitosa pel nostre club. Ja que recordem que és va començant a parlar de que ens oferien 20000 milions de pessetes, i es van acabar recaptant la meitat. Alguna persona ens haurà explicar algun dia el perquè? Ens ho deuen.

Trist també, poder comprovar un cop més que per aquesta ciutat i en general per Catalunya, fem més nosa que qualsevol altra cosa, i que segurament en el moment més crític de la nostra història ens van posar mig peu al coll, això si es van rentar les mans dient que havien requalificat la zona verda, per poder edificar... que menys amb la quantitat de beneficis que n’ha tret la ciutat, a canvi de què? D’una misèria pel valor real d’aquella zona.

A més de la tristor, ens feia por el futur, ja no teníem patrimoni i ens cobràvem una bona pasta per Montjuïc, un espai que no tenia us, i que l’ajuntament en una mostra “d’extrema bondat” va tenir a ver llogar-lo per 100 milions de pessetes, a més sense possibilitat d’explotar cap recurs. Per avaluar el cost, en aquella època volia dir que en 4 anys de lloguer fitxaves a Ouedec, Pochettino o Galca.

Però ves per on, va sorgir primer una idea, després projecte i ara un estadi, que estan a punt de fer-se realitat, CORNELLA-EL PRAT. Espero no deixar-me a ningú però entre d’altres ho han fet possible gent com Morlanes, Perello, Sanchez Llibre i també els alcaldes de les dues ciutats, inclòs el ara president Montilla com a alcalde de Cornellà en el seu moment.

Això ens omple d’alegries i d'il·lusió per un futur més brillant, perquè serà un estadi que generarà ingressos atípics per la gestió del centre comercial, o els ingressos per la venda de menjars i begudes, es parlava també de l’ingrés pel nom de l’estadi, en fi un ventall de possibilitats que ens put dur a generar entre 8 i 12 milions d'euros per temporada.

Per no parlar, de que aquesta inversió ens pot portar a créixer socialment en la zona, i que això es pugui materialitzar en 5000 socis nous en els propers dos anys, el que ens col•locaria amb 35000 socis.

És sens dubte, un futur brillant i que encara ho pot ser més si la sort, que ens ha girat l’esquena en moments puntuals és suma a la festa ens propers anys. Hem de tenir en compte també que tenim un bon equip que es troba en fase de creixement, i que segurament amb algun retoc de qualitat, ens donarà moments molt dolços a Cornella- El Prat. Però personalment em considero un romàntic amb això del món del futbol i per sobre d’aspectes econòmics i socials, tinc moltes ganes de tornar a sentir la olor de la gespa, de sentir les respiracions dels futbolistes, els seus crits, el colpeig de la pilota ; la olla a pressió que era Sarrià i que serà el nou estadi amb “la Curva” animant sense parar, no exagero qualsevol que va estar a Sarrià sap del que parlo.

Només ens queda esperar que arribi quan abans millor, perquè marcarà una nova fita en els 108 anys d’història del nostre club, molts sabem que ens emocionarem al entrar a l’estadi per primer cop, inclosos molts jugadors... companys ens veiem a Cornella-El Prat!

Només ens queda l’últim port de l’etapa reina!!

2008-10-06T14:13:00.000-07:00

Crec que va ser Márquez qui va dir que els partits contra els 4 grans eren com una gran etapa del Tour. Doncs en aquesta línia afegeixo que la lliga és el Tour en si mateix.

L’Espanyol ha tingut una bon començament de “Tour” on en els 3 primers partits va treure bons resultats tot i no tenir un joc espectacular. I de sobte sense temps per agafar el to i madurar un sistema de joc que requereix una molt bona posta a punt, van arribar Sevilla, FCB, i el “Madrit”, d’aquests partits hem tret 1 punt i en podíem haver tret 0 o 4 però l’equip a deixat mostres de les seves virtuts i alguna de les seves mancances.

L’Espanyol és un equip amb una defensa realment solida, amb jugadors molt regulars i on és difícil que li generin perill. Les veus enteses del nostre club i en general de l’entorn, apunten que Beranger i Finnan aporten sempre un 6.5, crec que Jarque i Pareja aporten 7.5. Aquest són en teoria els 4 titulars, però ara mateix tenim a Sergio Sánchez que ha demostrat que pot estar per sobre Finnan, i això li haurem de sumar Torrejon i l’etern David Garcia.

Una altra de les seves virtuts és la definició, Luis Garcia, Tamudo o Nene necessiten ben poca cosa per fer un gol. Son jugadors bàsicament llestos, que saben veure el forat i sobretot que entenen el joc, una cosa molt necessària per un esport d’equip. Aquí no anem tan sobrats com en defensa amb els substituts, però crec que Jonathan, Callejón i Coro acabaran aportant 15 golets entre lliga i copa, i ho dic encara quan entre els 3 en porten 1.

Les mancances és troben a la línia de creació, aquí no se si el problema és que els jugadors encara no han agafat del tot el sistema o és que la dependència de De La Peña és exagerada. Jo m’inclino més per la primera teoria, ja que tot i que és innegable que Ivan ens dona un plus d’oportunitats que només ell sol sap crear, em nego a creure que sense ell la creació sigui nula, i més amb Roman que la sap tocar, o d’altres com Sielva, Lola, Angel o Rufete que tampoc son coixos. Tot i així hem vist alguna evolució, i ahir les combinacions no només eren Ivan i ja esta, van generar jugades Román, Nene, o el propi Moises.

Ara només ens queda l’últim port d’aquesta etapa reina, el Vil•lareal un conjunt al qual li podem fer mal, que deixa espais i que no fa una pressió agobiant al mig del camp, per tant podrem generar molt perill. Però senyors, després d’aquesta etapa encara quedarà molt “Tour” i crec que tenim un equip per fer grans coses, esta clar que no el podrem guanyar, i que el podium (zona Champions) és ara mateix una quimera, però tenim homes importants que poden guanyar etapes, un conjunt sòlid on és difícil que agafem una “pájara”.

Tal i com jo ho veig, podem fer un bon paper i ficar algun corredor entre els deu primers sense massa problema, guanyar etapes fent bons partits i donen alegria en moments puntuals, i buscar alguna classificació secundaria important, Muntanya o Regularitat ( en aquest cas guanyar la copa).

Deixant ja de banda la comparació Tour-Lliga, aquest any no som un equip comparsa. Tenim un equip titular prou bo, amb suplents que poden donar un nivell similar en moments puntuals com Torrejon, Sergio o Finnan, Lola, Sielva, Valdo, Rufete o Angel. Hem d’esperar que no hi hagi cap lesió dels jugadors que realment son difícils de substituir o be per les seves característiques o be pel seus estat de forma i son per aquest ordre Ivan, Kameni i Tamudo.

Vergonya de derbi, més vergonya de post derbi!

2008-09-28T09:28:00.001-07:00

Feia temps que volia crear un blog per palar de les coses que m'interessen o em preocupen. La veritat, mai trobava el moment ni la noticia per posar un punt d'inici a aquesta aventura. Ahir a la nit, i amb el posterior tractament de la vergonya per part dels mitjans culers... perdo, mitjans catalans, em van donar l'excusa perfecte per començar!

El partit no va ser res de l'altre mon, el far$a portava el pes del partit amb dos bones ocasions de Messi i Xavi, i nosaltres vem marcar en la primera ocasió que vam tenir amb una falteta de Luis Garcia a Victor, després d'una falteta de Puyol a Luis. El partit semblava controlat quan s'arribava al decans, però l'arbitre del partit ens tenia preparada la primera sorpresa expulsió per un salt de Nene i Sergio Busquets. El partit ja estava liquidat, només ens quedava defensar. En una segona part, marcada pel domini blaugrana va acabar i amb ella el partit quan els animals dels "boixos nois" van començar a llençar bengales a l'afició de l'Espanyol, tant greus van ser els incidents que es va parar el partit, en el que potser va ser la única bona decisió de l'arbitre en tot el partit. En aquest "break" alguns aficionats de l'Espanyol van envair el camp ( fet del tot reprovable) per indicar la gravetat dels incidents que estaven ocurrint a la zona dels "boixos". Això si, no van provocar cap dany i tampoc va haver cap agressió... Després el far$a va marcar dos gols, un de rebot i un altre en un penal inexistent... curiosament el partit es va acabar just desprès de llençar el penal, em diran que és casualitat i que els colegiats no tenen mala fé, en cas de ser així que s'ho facin mirar perquè ho dissimulen molt malament. Com a Perico, se't queda mal cos, i el sentiment que t'envaeix és el de la impotència, i no pel resultat, sino perquè per segon any els animals venien a provocar una desgràcia al nostre camp amb la complicitat d'uns mossos d'esquadra ( que paguem tots els catalans, inclosos els que els van caure les bengales a sobre) que tot i estar avistats durant tota la setmana, i durant el partit no van fer absolutament res. Deia que tenia un sentiment d'impotencia molt gran, però quan despres arrives a casa i veus com tots els mitjans catalans, perden el cul per intentar netejar la imatge que el seus seguidors culers havién ofert, la tristessa que t'envaiex és enorme. Com pot ser, que intentin comparar la invasió no violenta d'un terreny de joc, amb el llançament de bengales i cadires contra altres persones? Com pot ser que no se'ls hi caigui la cara de vergonya a ells per disculpar que els jugadors celebressin els gols amb els violents? i que aquest mateixos els saludessin i els agraïssin el "suport" a la sortida de l'estadi? Tots excepte Puyol i Guardiola. Com potser que no critiquin les declaracions del seu entrenador el "senyor" Guardiola on disculpava les celebracions dels seus jugadors amb els desgraciats del boixos, alegant que no ho havien vist? (primera mostra de cinisme) La del seu president (que per cert va escalfar el derbi amb unes declaracions fora de lloc) fora de si quan no va poder soportar els crits dels pericos, "Laporta cabrón esta es tu afición" ?(Segona mostra de cinisme) I quant a l'analisi del partit, com s'explica que posin en la mateixa balança la falteta que li fa Luis Garcia a Victor Valdes, amb falta prèvia de Puyol, a la no expulsió de Nene, les 26 faltes pitades contra l'Espanyol?

La veritat és que no te cap explicació, el que passa és que a tots els culers només us donen una versió, una veritat i esteu cecs davant la realitat. No us adoneu que mentre els vostres jugadors ho celebren amb els violents, els nostres s'encaren amb els que van entrar al camp per que no facin res, i demanen calma perquè la sang o arribi al riu. No veieu, que mentre els nostres dirigents mostren una accitut digne a l llotja, inclus protegint Laporta, el vostre president en els moments de màxima tensió s'encara amb tothom. No veieu que sempre sons els vostres aficionats qui provoquen violencia en els derbis i la nostra afició no ha provocat mai cap indicent destacable. Però en fi volstres sou "més que un club" , perfecte. Jo em quedo "AMB LA FORÇA D'UN SENTIMENT"